Skinner és el fundador del conductisme. Aquesta corrent és una branca de la psicologia que estudia la conducta animal. Segons Skinner es tracta de la filosofia de la ciència de la conducta.
“Conductisme" constitueix una manera d'estudiar el psicològic des de la perspectiva d'una ciència de la conducta, sense mentalisme, ni reduccionismes.
Ell considera el comportament com una funció de les històries ambientals de reforç.
És influït per la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov i pel conductisme de Watson, Skinner va creure que era possible explicar la conducta dels individus com un conjunt de respostes fisiològiques condicionades per l'entorn, i es va lliurar a l'estudi de les possibilitats que oferia el control científic de la conducta, mitjançant tècniques de reforç (premi de la conducta desitjada),
necessàriament sobre animals.
El seu conductisme radical va aixecar abundant polèmica al seu país.
Skinner per tant va treballar l’ànàlisi del comportament, el condicionament operant, el conductisme radical i la conducta verbal. Amb tot això va acabar fent la cambra de condicionament operant: CAIXA D’SKINNER, en la qual va fer nombrosos experiments aplicant la seva conducta
(premi-càstig) que explicaré detalladament en el següent apartat.
